A aquesta practica hem aprés a canviar de to un audio i posar-li eco.En aquest cas he gravat la mítica frase:Yo soy tu padre;de Darth Vader.Espere que vos agrade.
A aquesta primera practica, hem aprés a retallar i editar un áudio mitjançant l'aplicació AudaCity.EL objectiu es retallar l'harmónica que ix en el áudio original i també borrar la frase:"que cara dura".
Dades massives (o Big Data)
és el nom que reben els conjunts de dades, els procediments i les
aplicacions informàtiques, que, pel seu volum, la seva naturalesa
diversa i la velocitat a què han de ser processades, ultrapassen la
capacitat dels sistemes informàtics habituals. Aquest processament de dades massives s'utilitza per tal de detectar patrons dins seu, podent fer així prediccions vàlides per a la presa de decisions.
La disciplina dedicada a les dades massives s'emmarca dins de les tecnologies de la informació i la comunicació. Aquesta disciplina s'ocupa de totes les activitats relacionades amb els sistemes que gestionen grans conjunts de dades. Les dificultats més habituals en aquests casos se centren en la captura, l'emmagatzematge, la cerca, la compartició, l'anàlisi, i la seva visualització.
La tendència de manipular ingents quantitats de dades es deu a la
necessitat, en molts casos, d'incloure aquesta informació per a la
creació d'informes estadístics i models predictius emprats en diversos
camps, com per exemple de les anàlisis de negoci, publicitat, les dades de malalties infeccioses, l'espionatge i el seguiment de la població o la lluita contra el crim organitzat.
A favor de l'ús de big data
Segons el director de Alianzas de SAS España,Fernando Meco,
entre els beneficis que aporta l'anàlisi de dades massives a la
societat es troben, per exemple, avançar-se a futures conductes o la
gestió d'expectatives dels ciutadans.
Això es pot fer recollint i analitzant els comportaments i publicacions
que els internautes envien als diferents canals d'Internet com ara les xarxes socials, «fonts d'informació que ens permeten avançar-nos a futures conductes d'actuació», afirma.Aquest expert també afirma que «El Big Data ens porta a fer preguntes i
trobar respostes, no solament per a l'empresa, sinó també per a la
societat.
En contra de l'ús del big data
La investigadora Danah Boyd ha expressat la seva preocupació per l'ús de dades massives en la ciència
descurant principis tals com l'elecció d'una mostra representativa i
optant per gestionar quantitats massives de dades que, tot i ser més
nombroses que una mostra, poden no ser representatives. Aquest
enfocament pot conduir a resultats esbiaixats per diversos motius.
La integració de dades amb orígens heterogenis -alguns podrien
ser considerats "dades massives" mentre que altres no-. dóna lloc a
reptes formidables, tant logístics com analítics, però molts
investigadors argumenten que aquest tipus d'integracions probablement
representin les noves fronteres més prometedores de la ciència
En Leonard i en Sheldon són dos joves físics brillants que viuen junts i comparteixen feina a la universitat de Caltech, Pasadena (Califòrnia). Però tot i ser superdotats,
les seves habilitats no els són gaire útils per interaccionar amb gent
normal i corrent, sobretot amb dones. Són molt aficionats als videojocs, còmics i a la ciència-ficció. Acostumen a jugar a l'Halo i al World of Warcraft, són fanàtics de Flash, Superman, El senyor dels anells i La guerra de les galàxies, entre d'altres.
Augusta Ada Byron va néixer el 10 de desembre de 1815. Única filla legítima del poeta Lord Byron, va créixer amb la seva mare, la qual, temerosa que la seva filla pogués convertir-se en poeta, la va orientar cap al món de les ciències.Als 17 anys va conèixer un personatge clau en la seva vida, Mary Sommerville, una notable matemàtica. Juntes van traduir els treballs de Laplace. Aquestes traduccions es van utilitzar posteriorment a Cambridge.A la mateixa edat, també va conèixer Charles Babbage. Tant ella com la seva mare van quedar impressionades per la seva màquina de diferències finites, que desitjava generalitzar en una màquina analítica, o computadora general.
Va morir el 27 de novembre de 1852, víctima d'un càncer uterí als 36 anys, la mateixa edat que el seu pare Byron. Les restes d'ambdós descansen a la mateixa tomba.
La vigília de la seva mort, els únics homes als quals Ada va voler veure van ser el seu marit i Babbage.
CHARLES BABBAGE
Va néixer el 1791 a Teignmouth (Devonshire, Regne Unit)
fill d'un banquer molt ric de Londres. Durant els seus anys com a
estudiant va ser alumne del Trinity College i de Peterhouse en Cambridge
on va ser traslladat per estudiar matemàtiques i química. El 1814 es
llicencià en matemàtiques, sent el primer del seu curs.
El 1812 Babbage va crear la Societat Analítica,en una reunió se li va ocórrer que podia dissenyar una màquina capaç de realitzar càlculs.
Ell mateix escriu (en el seu llibre "El passatges de la vida d'un filòsof") en referència a una tarda de 1812.Entre 1833 i 1842 Babbage va tornar a intentar de construir una nova
màquina però amb la diferència de què fos capaç de realitzar qualsevol
tipus de càlcul.El 1871 va morir tot sol i desil·lusionat, als 80 anys. Just abans de
morir, li va dir a un amic seu que l'acompanyava "no puc recordar ni tan
sols un dia feliç a la meva vida. Moro i m'adono que odio la humanitat
en general, els anglesos en particular, i, sobretot, el govern i les
seves comparses".
El hardware d'un ordinador
és el conjunt de les seves parts físiques. Es classifica principalment
per situació (central o perifèric) i funció (entrada, sortida,
entrada-sortida o emmagatzematge). Es considera l'element central del
maquinari d'un ordinador la placa mare (de l'anglès Motherboard), que és un circuit imprès sobre el qual es connecten la resta de dispositius o la Unitat central de processament (UCP, o CPU en anglès), que és el microprocessador principal que es troba muntat sobre un sòcol a la placa pare. La resta de circuits impresos són dits targetes (com ara la targeta de xarxa, o la carta o targeta gràfica). A més dels components electrònics del maquinari central també hi ha elements electromecànics com el disc dur, la gravadora de CD o de gravadora de DVD, la font d'alimentació, etc. Situats a l'exterior de la caixa hi ha els perifèrics d'entrada (teclat, ratolí, webcam, escànner, etc.) i sortida (impressora, monitor, altaveus, etc.).
Hui vaig a parlar de les portades (USB,HDMI,VGA,...).Però,que es un USB?
L'any 1994 set empreses van començar el desenvolupament de l'USB: Compaq, DEC, IBM, Intel, Microsoft, NEC i Nortel.
L'objectiu era simplificar la connexió de dispositius externs als
ordinadors substituint un grapat de connectors al darrere dels
ordinadors, simplificant-ne l'ús i la configuració del programari de
tots els dispositius que es connectessin per USB, millorant també la
velocitat de transferència de dades entre l'ordinador i el perifèric.
Ara ja tenim la definició de USB,pero anem a posarne dues mes:HDMI i VGA
HDMI acrònim que respon a "High-Definition Multi-media Interface"
i es tradueix per interfase multimèdia d'alta definició. És una norma
per a la interconnexió d'àudio i vídeo digital sense comprimir que es
preveu que serà el substitut en digital de l'analògic Euroconnector.
HDMI permet l'ús del vídeo estàndard, millorat o d'alta definició, així
com àudio digital multicanal en un sol cable. HDMI inclou també 8
canals d'àudio digital sense comprimir. Entre els creadors de l'HDMI
s'inclouen els fabricants líders de l'electrónica de consum Hitachi, Matsushita Electric Industrial (Panasonic), Philips, Sony, Thomson (RCA), Toshiba i Silicon Image. l'HDMI està estretament relacionat amb l'HDCP una norma de codificació del senyal per a la protecció de drets audiovisuals.
Video Graphics Array (en català, adaptador gràfic de vídeo), conegut generalment per l'acrònim VGA, és tant una pantalla analògica estàndard d'ordinadors, (connector VGA de 15 clavilles D-subminiatura que es va comercialitzar per primera vegada el 1988 per IBM), com a la resolució
640×480. Si bé aquesta resolució ha estat reemplaçada en el mercat de
les computadores, s'està convertint de nou popular pels dispositius
mòbils. VGA va ser l'últim estàndard de gràfics introduït per IBM que la
majoria dels fabricants de clons de PC s'ajustava, fent-lo avui (a
partir de 2007) el mínim que tot el maquinari gràfic suporta abans de
carregar un dispositiu específic. Per exemple, la pantalla de Microsoft Windows
apareix mentre la màquina segueix funcionant en mode VGA, raó per la
qual aquesta pantalla apareixerà sempre amb reducció de la resolució i
profunditat de color. VGA va ser oficialment substituït per Extended Graphics Array
(XGA) estàndard d'IBM però en realitat ha estat reemplaçada per
nombroses extensions clon lleugerament diferents de VGA realitzats pels
fabricants que van arribar a ser conegudes en conjunt com Super Video Graphics Array (Super VGA).
Tota aquesta informació la he tret de La Viquipèdia i els videos de Youtube.